{1}
Començar a escriure un diari, un quadern de notes, d'ordenació dels pensaments, és sempre un repte difícil. Fer-ho de forma dual, en dos idiomes, però sense duplicar els continguts, sinó que cada quadern evoluciona de forma natural, en funció dels humors, les passions i els sentiments del dia, encara ho és més.
Comence el primer dia de gener de 2025, com un inici, o reinici esotèric. Com un renàixer de la cendra, que enguany és encara més simptomàtic de com ens sentim per aquest fragment geogràfic del País Valencià, en un any terrorífic, en el que un incendi terrible d'un edifici i una DANA del color de la terra, van arrasar centenars de vides. Juntament amb la negligència i incompetència repugnant dels polítics valencians i la falta de valentia del govern central.
Escriure, sempre és un exercici íntim del pensament, que podem optar per compartir o no. No obstant això, en el fons, el fet d'escriure, l'aspiració de la materialitat d'un pensament, manté sempre una aspiració oculta de trobar algun lector, sinó en el present, potser en un futur llunyà. Un escriu sempre per a les altres persones, encara que no ho sàpiga o no vulga. En el fons, estem condemnats a ser a través de l'altre, perquè un jo sense l'altre no és possible, com tampoc és possible una escriptura sense lectura aliena. Les altres lectures són també lectura pròpia, sempre. Perquè, eixes lectures són la necessitat descoberta de no poder ser sense l'altre.
Aquesta idea d'escriure amb una numeració ordenada i, a la vegada, incompleta, o completada per mitjà d'un altre quadern, en un altre idioma, implica eixa necessitat dual sentida de les persones bilingües, i de les identitats en permanent discòrdia i tensió alhora. Una dualitat, sempre conflictiva. Però fugir del conflicte i la tensió, no sempre és el millor aliat de l’escriptura. Per això mateix, què millor manera d'establir aquest conflicte latent i permanent per a un valencià, que representar un trencament i discontinuïtat en l’ordre esperat? Una actitud, que també té molt de valenciana, en el fons.
Així, cada quadern, aquest quadern, i l’altre cuaderno, funcionaran de forma independent, i podran ser llegits i seguits com a relats diferents, però sempre incomplets en essència, en la seua profunditat més íntima. Establim així un joc semàntic i poètic, i un desafiament per a llegir més enllà d’una sola llengua. Un desafiament personal, per navegar entre aquest conflicte identitari permanent, que tot i ser sempre conflicte, no és necessàriament una cosa negativa, potser és el més natural del món, viure en la multiplicitat i la no puresa. Fugiu sempre de la puresa. Continuarem escrivint, per ací o per allà.